Eixa nit, el nen dormirà a casa els seus avis.
– Iaio, saps què? Mon pare m’ha comprat dos ocells. Ara són meus.
– Dos ocells. I on els tens?
– Sí. Són dos periquitos, un blau i un groc. Els tinc dins d’una gàbia que ha comprat la mare. I saps, iaio…. Estan molt contents…
– Segur? Com ho saps que estan tant contents?
– Sí… Estan contents perquè canten…
L’avi, després d’acomodar el nét al seu llit, l’acarona i li diu:
– Demà anirem al camp i el iaio et mostrarà uns ocellets que viuen a un arbre, en un niu…
– En un niu… Què és un niu, iaio?
– És una cabanya de palla que ha construït la mare dels ocellets amb el seu bec.
– I no fa por que se’n vagen, iaio?
– No sé n’aniran perquè encara són petits i no poden volar… De totes maneres, no et preocupes perquè allí estan molt a gust ja que la mare els porta menjar i els protegeix fins que es fagen majors.
– Ai iaio, tinc moltes ganes de veure’ls… No podem anar ara, iaio?
– Demà, demà….. Dorm i demà veuràs com de contents estan…. A més, en breu mampendran el vol… Aleshores seran lliures i feliços…El nen, ja dorm…