Protagonitzada per Russell Crow i dirigida per Ron Howard, narra la història d’un intel.lectual arxiconegut: John Forbes Nash, premi Nobel d’Economia.
La rellevància o particularitat de la seva vida, ve donada per la seua greu malaltia: l’esquizofrènia. Passa molts anys de la seva vida creient-se un espia que treballa descifrant codis secrets. També creu tenir un amic íntim de la facultat amb el que també ha compartit habitació. En paraules d’anar per casa, el protagonista observa i escolta algo que empíricament no existeix. El seu cervell genera una informació que no existeix a l’experiència. Aquesta informació, evidentment determina la seua vida.
John Nash ingressa a un centre psiquiàtric durant un temps, rebent una terapia de shok amb insulina (5 vegades a la setmana durant un mes). De manera anecdòtica caldria destacar la carta que els colegues de Nash envien a l’hospital rogant als metges “que cuiden atentament la ment de Nash pel bé de la humanitat”. Quan el metge conversa amb la seva muller, explicant-li en què consisteix el tractament, la vida de John Nash experimenta un gran canvi. Suposarà molt d’esforç reconéixer el problema per part de John Nash.
Aleshores el sofriment quedarà suavitzat per la constant lluita i esforç: valors importants per “conviure” amb aquesta greu enfermetat. L’amor és també un valor important; l’ajuda incondicional de la seva muller mantindrà amb esperança al protagonista. Hi ha un moment en què Nash s’atura i s’acomiada dels seus fantasmes, de les seves visions. A partir d’aquest moment mai parlarà amb ells malgrat continuar compartint la seva vida. L’acceptació és necesaria per aconseguir una millora considerable.
Un dels major problemes pel que fa a l’esquizofrènia, pense jo, és la falta d’informació. La massificació dels centres de salud mental provoca una bestial desinformació. El concepte “esquizofrenia” no està a l’alcanç de la cultura popular. Es important el domini del concepte, d’aquesta manera arribem abans a l’objectiu: una vida digna. No ens oblidem que la dignitat és un dels drets humans (i per tant l’objectiu primordial) més importants en l’escala de Drets Humans.
Els especialistas solen oblidar-se d’un valor molt important: la creativitat. El concepte de realitat que tenen les persones amb aquest “problema” és completament distint. Pintar, escriure, composar, pensar….són tècniques que solen destacar quan són originals i completament innovadores. Seria interessant que els especialistes treballaren en aquest punt. No oblidem que grans Genis han tingut i tenen esquizofrenia. Seria important també establir aquesta relació conceptual.