Mostrando etiqueta

superhome

    Hem conegut al superhome

    Ací em teniu a mi, algo cansadet…

      

    (Escalant una cova falsa al museu)

    Avuí hem quedat el meu amic Helios, Yasmina i el que vos escriu a la porta de ma casa amb la finalitat de realitzar una ruta de senderisme. Hem pujat al cotxe i ens hem deixat portar per la intuició, finalment hem arribat a Barx, em semblava un lloc atractiu per veure.

    Hem arribat a Barx i hem entrat al refugi d’informació. Tot siga dit, allí dins hi havia dues xiques simpatiquísimes. Es molt bonic trobar-se amb gent així! Només hem començat a caminar hem vist un home al qual li hem demanat consell (els peregrins han de parlar, sino és un avorriment!). L’home ha sigut molt cordial i ens ha explicat la ruta a la vegada que ens acompanyava. Evidentment, s’ha sobreentés que anàvem a fer-la junts…

    Fins aquí tot molt bé, l’home ha anat agafant confiança, l’home xarrava i xarrava, un poc massa potser: que si la filla té 7 guitarres, que si ell és un gran executiu, que si l’altra filla té un violí del segle XVII de 12000 euros…L’home parlava i parlava, nosaltres anàvem cansant-nos no solament físicament sino també d’espèrit. Una mirada de complicitat ens sobrava per asegurar-nos que l’home estava siguent un poc massa pesat..

    Mai m’ha agradat etiquetar a les persones, però és inevitable: era un d’aquells que parlen, parlen i mai escolten. Que si la coca-cola és roín, que cal ser naturista, que si les plantilles han de ser de tal forma, que si les sabates han de ser de sola dura, que si ell no beu mai alcool…Finalment, hem arribat a una zona xulísima…Un paisatge atractiu; d’allà dalt del Mondúver es veia Cullera, Tavernes, Gandia, inclús ens ha asegurat l’home que també es veia Eivissa.

    Hem continuat i el meu amic Helios, ha començat a defensar una postura clarament casallera: «Si home, la casalla està feta de brosses!»…I l´home responia: «Si però amb gran destilació» Ell repicava: «Al meu poble, la casalla és com l’aigua i es beu a «palo seco» » Jo, desde el silenci, he captat el missatge: Helios volia punxar-lo: «Xe, que bo estaria un porquet jabalí a la brassa» I l’home com que era vegetarià no ho veia massa clar…Està clar que l’home necesitava no solament parlar, sino també sentir-se val.lorat: «Tinc 4 pisos» «Vaig a comprar-me un pis en la zona de la Plaça Catalunya» I res, ahí no he pogut quedar-me callat i li he dit: «Vosté és un home molt afortunat» I ell ha repicat: «Jo vaig renunciar a una plaça d’Inspector d’Hisenda…Ahí ja m’ha deixat paral.litzat i ha he pensat: «Menudo fantasmín». Però bé, són coses de la vida, cadascú té la seua història..Casualment no ens ha parlat de la seua dona, potser siga un home que precise estima, carinyo, ternura, a saber…

    Hem arribat a una font «Font del Garrofer» on hi havia unes xiques amb un gos. Per cert, el gos es deia Elvis. Ens hem aturat per beure i ens hem sentat una estona…L’home semblava ja un malson, deia que havíem de continuar i que aturar-se era perjudicial…I res, hem continuat fins al lloc on havíem iniciat la ruta…

    A l’arribar ens hem acomiadat de l’home i hem entrat al museu d’entrada on hem conegut un poc més d’aquest paisatge…En conclusió, hem realitzat una ruta de 6 km. Hem començat a les 11h fins les 14:00h…Una ruta dolça, molt sencilla per camí i senda fàcil. Algunes escales repentines que et fan sudar…

    Com a conclusió, ha sigut un dia bonic, he gaudit dels meus amics i he comprovat una vegada més que el món està a gom a gom de persones que necesiten parlar i sentir-se val.lorades… Finalment, hem visitat el Port de Gandia i ens hem pres una cervesseta…