Cal al Palmar

¡Avuí ha sigut un dia especial! El meu germà Josep Maria i jo hem anat a fer una ruta en bicicleta, el destí: El Palmar. Aquest passeig ha donat per a molt, per a conversar i per a despejar el cap de la sobresaturació setmanal. Només arribar al Palmar m’he enrecordat de Tonet, Neleta, Canyamel, curiosament hem passat per davant d’un bar que tenia per nom Canyas i Barro. A mon pare li agradava molt La Barraca i Canyas y Barro de Don Vicente Blasco Ibáñez. Sempre recordaré aquells diumenges al costat de la ximeneia veient la serie televisiva valenciana. Doncs allí estàvem, el meu germà i jo prenent un tallat…Al tornar, hem vist les barques i altra vegada els ànecs, les garses, digues que sí Josep Maria: Hauríem d’haver pagat 5 eurets per aquest passeig. Bueno, el premi ha sigut autèntic: un esmorçar al bar Xelo de Riola, amenitzat pel gitano de l’orgue…Xe quina trompeta! I amb Isidro allí amb nosaltres, que ara li ha pegat per les llums de baix consum…Tots tenim pardals al cap! Ala, fins l’altra…