Gaudíem d’una jornada lúdica amb els nostres alumnes en un barri perifèric de Korhogo (Costa de Marfil). La música ben alta, mogudeta i la quantitat de xiquets jugant, va atraure una colla de xiquetes d’aquell barri. Amb un silenci sepulcral i una respectuosa timidesa, aparegueren aquestos xiquets. Únicament ens quedaven cinc llaunes de sardines i encara ens faltaven onze entrepans per omplir. Guardant certa distància i amb certa precaució anaren apropant-se. Finalment, van seure a terra. Aquells angelets conqueriren el meu cor i em despertaren moltíssima tendresa.
Els nostres alumnes insitiren amb el fet de compartir el poc menjar que quedava amb ells. Un d’ells digué: “Tenen fam, Sergi” Com que teníem un excedent de barres de pa, agafàrem aquelles 5 llaunes de sardines i aprofitant al màxim l’oli d’aquelles llaunes, aconseguírem fer un total de vint-i-dos entrepans. Quan recorde eixos rostres d’angelets, se’m trenca l’ànima. Com estaran? Però no, la llàstima no és gens constructiva. Calia continuar amb les activitats i treballar per tal que els xiquets passaren una jornada ben agradable.
Allí els menuts, tenen molta compassió entre ells. Saben com de dura és la fam: qui més i qui menys l’ha experimentat en alguna ocasió o ha perdut un familiar per desnutrició. A més, creieu-me: impressiona la gratitud d’aquestes criatures. Seguidament, els invitàrem a participar dels diferents jocs i tallers que havíem organitzat: fútbol, ball, joc d’estirar la corda, carrera amb sac, joc del mocador…Què bé ho passaren tots plegats! D’això es tractava: que jugaren.
No vull que em puga la llàstima. No vull quedar-me amb el “Ai, pobrets…” Per favor, sigam conscients de les necessitats que tenen molts xiquets del nostre voltant. I per favor, aturem-nos i donem una maneta a qui ho necessita. No costa tant, sols es tracta d’estar despert, encara que siga una mica…
Sin comentarios