Imatge 1. Xiquets ajudant.
Només arribàrem a Korhogo, uns xiquets ens ajudaren a netejar el centre educatiu on treballaríem (Costa de Marfil). Ho feren voluntàriament. Es despertaven a les 7 del matí i a les 8 ja estaven esperant-nos. Nosaltres, simplement els donàrem la nostra companyia i una mica d’amor. Els xiquets són xiquets, ací, allà i més enllà.
Imatge 2. Atenció sanitària i amor
Aquesta xica de 25 anys, estava a la porta de l’hospital de Korhogo (Costa d’Ivori). Portava setmanes allí. Ella encara confiava que algú la curaria i com que ningú anava a arreplegar-la, finalment decidí esperar durant vàries setmanes. Allí, encara que hi ha sanitat pública, les operacions i els medicaments se’ls paga cadascú, motiu pel qual tenen tanta importància els dispensaris que determinades Ong’s gestionen. Ella, tenia una greu desnutrició, la cadera trencada i no podia pagar-se l’operació. Allò que poguérem fer nosaltres en el “dispensaire” fou alimentar-la, intentar fer una mica de rehabilitació i donar-li la nostra companyia. Vaig haver de discutir amb el marit perquè venia a menjar-se allò que li preparàvem. El marit tenia 3 dones més.La tasca de Sor Nicole en Koni (poblat de Korhogo), és sobrenatural…
Nou projecte: Els oblidats dels oblidats.
Aquest any havia d’anar allí amb Monsieur Gregoire, es tractava d’un projecte relacionat amb malalts mentals. Els malalts mentals, generalment són considerats una vergonya per les families perquè creuen que estan posseïts. Els lliguen a casa o al bosc amb cadenes o els porten a centres de pregària. Aquestos centres, cada vegada més presents en diferents païssos, estan destinats a l’expulsió dels mals esperits mitjançant l’oració i amb altres pràctiques doloroses. Els tenen en dejú, els peguen pallisses…En definitiva, un greu atemptat contra els Drets Humans. Molts malalts desapareixen i quan les families pregunten, donen una explicació, basada en la reencarnació, que tots acaben creient. Quan passe el Covid, allí estarem.
Pdt: El terme malalt no m’agrada. Sols l’he fet servir a efectes de comprensió per al lector.
———————-
Cal desnaturalitzar la misèria. Cal deixar d’assumir-la com una dada més. No és una dada més, són persones amb rostre. La burocràcia mou expedients però la compassió, no la llàstima, mou les persones. Penseu-ho, bé!
Tenim més informació que mai però les noticies són això, informació que no penetra en les nostres ànimes: avui moren 50 persones en una patera, demà hi ha un atemptat i la setmana que ve una guerra on moren mils de persones. I mentrestant, com que ens hem desenvolupat la immunitat, ens mengem una paella, com si res, sense cap alteració en les nostres pulsacions…Insistesc: cal desnaturalitzar la misèria. És una urgència, una obligació moral que tenim, la nostra responsabilitat moral.
Sin comentarios