L’altre dia vaig anar a caminar. Vaig pujar per dalt la mota i vaig arribar fins el mateix pont de Fortaleny. En arribar, el meu cap em bombardejà amb un bon grapat de pensaments.
Quina meravella que hem sabut respectar el nostre pont. Encara que vetllet i fatigat, l’hem curat i no l’hem deixat morir.
Quina meravella que pugam creuar.lo fent footing, amb bicicleta o caminant amb la família o els amics. Quina meravella que pugam xafar-lo sense perdre-li el respecte.
Quina meravella que sigam capaços de conservar la seua gran saviesa. El pont de Fortaleny ha conegut l’època de fam i guerra.
Quina meravella que els humans i els polítics sapiguen veure el valor immaterial que té el nostre pont. Quina meravella que sapigam donar-li valor al nostre patrimoni.
Us contaré un secret. Un dia el riu Xúquer em telefonà i em contà que estava trist, em digué que el seu amic el pont estava a punt de morir. Avui he passat pel pont i he comprovat que el riu Xúquer estava feliç i ben acompanyat pel seu estimat amic, el pont.
Quina meravella, els dos juntets: el pont i el riu. Quina meravella!
Sin comentarios