John Rawls en la seua coneguda obra Una teoria de la justícia, defensa l’existència de dos principis bàsics en tot sistema democràtic: el principi d’equitat i el principi de diferència. Segons ell, aquests principis surten inevitablement si partim d’una situació hipotètica o «posició original» en la qual duem posat el «vel de la ignorància», que és l’expressió metafòrica que utilitza l’autor per a referir-se al desconeixement total que tenen els humans de la situació, tant econòmica com social de tots aquells amb qui convivim.
El principi d’equitat fa referència a una igualtat de drets. Sembla ciència-ficció, veritat? Luis Bárcenas disposava d’un compte a Suïssa amb 22 milions d’euros que mai no declarà. El diari El Mundo revelà també que durant vint anys, a la cúpula del PP, es repartiren sobres amb diners negres. La cara visible d’aquesta acusació és el senyor Mariano Rajoy, que no solament es nega a donar explicacions, sinó que, a més, evita parlar-ne i manté el contacte amb aquest individu alhora que aquest amenaça públicament a contar molts secrets del partit. Pel que sembla, els 50 milions d’euros de procedència injustificada que li han detectat a Bárcenas, no resulta una prova suficient per a condemnar-lo. Sempre he considerat que als lladres de tratge i corbata sempre se’ls tracta amb délicatesse. A l’altra cara de la moneda, trobem el cas d’Emilia Soria, una senyora que fou condemnada (després indultada) a presó per utilitzar una targeta de crèdit que es va trobar en una cartera i que no dubtà a utilitzar per a comprar bolquers i menjar per a les seues dues filles petites. En total es va gastar 450 euros en les dues compres realitzades. ¿Per què en aquest cas la justícia actua tan ràpidament? Per què és tan lenta i permissiva en el primer cas? Quan estudiava Batxillerat, un professor d’Història ens explicava que en democràcia és inqüestionable que el poder judicial i el legislatiu estiguen clarament diferenciats. Això passa, realment, així? ¿Pot un delinqüent anar amenaçant i estar tots tan tranquils? Açò fa riure! Per cert, Isabel Pantoja, la del » saca dientes, que les jode», ha sigut condemnada a dos anys de presó, però finalment no hi entrarà pel fet de no tenir antecedents. ¿Estem segurs que existeix una igualtat de drets? S’acompleix el principi d’Equitat?
Són molts els casos que actualment estan en procés d’investigació: cas Gürtel, cas Fabra, cas Brugal, cas Pretoria, cas Palma Arena, cas Palau, cas dels ERO d’Andalusia, cas Campeón… En total, a prop de 400 polítics espanyols estan imputats per casos de corrupció. No obstant, el senyor Baltasar Garzón no podrà exercir el seu treball de jutge dura 10 anys. Què passa amb les proves aportades? En tot cas la finalitat d’empresonar els delinqüents no justifica els mitjans de gravar converses? Pot ser que les proves no siguen legals, però compte, perquè les evidències fan mal a la vista i si deixem passar tant el temps, «allò evident», sense entendre ‘n de vegades les causes, es converteix en «allò oblidat». Si no apliquem la justícia ràpidament, resulta impossible que es complisca el principi d’Equitat.
Pel que respecta al Principi de diferència, John Rawls deia que la desigualtat està justificada únicament en els casos en què surten beneficiats els qui estan en situació de desavantatge. Un alumne em comentà que no estava d’acord amb el principi. Ho argumentava de la següent manera: «No ho veig clar, Sergi. ¿Aleshores una persona que no treballa, ha de tenir dret a tot?». Vaig intuir que, possiblement, allò era el que pensaven a sa casa. Li vaig explicar que el principi no deia això, li vaig explicar que es tractava almenys de garantir uns mínims vitals: una tassa de brou, un sostre per no mullar-se quan plou, allò que els més conservadors denominen «desigualtat» i jo preferisc denominar respecte a la dignitat humana. Aleshores, s’acompleix el principi de diferència? Ni de casualitat, els pobres segueixen xafats i rematats i als poderosos se’ls aplica la justícia lentament perquè prescriga i no s’hi procedisca. No siguem hipòcrites, el missatge sempre ha sigut doble: «Compra’t una vivenda. És una inversió» i «El lloguer no mereix la pena». Però quan succeeix justament el contrari, els considerats «experts» no diuen ni mu, i quan parlen solament ho fan per criticar la dació en pagament amb caràcter retroactiu. El sistema no s’afona per la dació en pagament, el sistema està ja afonadíssim. Compte, parlem de drets humans!
En definitiva, no necessitem tenir moltes llums per a adonar-nos que ens trobem davant d’una democràcia d’aparador. És curiós com el poder no reflexiona públicament sobre aquests problemes i com solament ho fan els partits de l’oposició. La ciutadania veu un obsessiu interés a mostrar la part bona de la pel·lícula i amagar les grans cagades. Curiós, no?
Sin comentarios