Fa molt de temps, hi havia un xiquet que es deia Jesús i vivia amb sa mare en una pedania de la localitat riberenca de Riola. Maria, la mare, li demanà al seu fill que anara al poble i comprara un sac gran de creïlles. Jesús li explicà a la seua mare que ell desconeixia la ubicació on es trobava la botiga. La mare li digué que allò no era cap problema i que únicament havia d’entrar al lloc on veiera entrar molta gent. Com que la mare insistí tant, el xiquet finalment acceptà la tasca encomanada.
Jesús agafà el seu burret i cavalcà per vora del Riu Xúquer en direcció cap a Riola. A males penes eren tres-cents metres els que separaven la pedania de la localitat. El ritme que portaven era lentíssim, però això a Jesús no li importava, ja que comprenia massa bé que l’animal estava ja molt vellet. A més, el burret era més que un animal de transport; era, a fi de comptes, un més en la família.
Passats deu minuts, Jesús arribà al poble tot recordant les paraules d’indicació que li havia donat la seua mare. De moment, ell encara no havia vist gent entrar a cap lloc. Prosseguí amb el burret fins que finalment veié en la distància un munt de persones molt ben vestides que entraven dins d’un edifici molt bonic. Jesús sols recordava haver passat per aquell lloc amb el seu avi, però d’això ja feia molt de temps. Quan el menut arribà al lloc de destinació, baixà del burro, i tal com ja havia fet en anteriors ocasions, el lligà, en aquesta ocasió, a una finestra situada just al costat de l’edifici en qüestió.
Jesús entrà en aquell lloc sense saber encara on es trobava. Hi havia moltíssima gent ben vestida i un senyor amb un vestit blanc parlava i parlava. Estava clar, Jesús estava a l’església però ell encara no se n’havia adonat. Just en aquell moment, el rector estava fent l’homilia -ja sabeu, és l’explicació que els religiosos fan just després d’haver llegit l’evangeli corresponent al dia en qüestió-. El capellà es dirigí, alçant els braços, al públic tot dient:
– Digueu-me germans: Qui és Maria?
Jesús, de manera impulsiva i content de conéixer la resposta, respongué:
– Maria és ma mare!
Tota la gent es girà fent un murmuri que Jesús no entenia. Molts d’ells somreien; d’altres estaven clarament escandalitzats. El rector esquivà el problema i continuà amb el seu discurs.
– Germans, digueu-me: a qué vingué Jesús al poble?
Jesús respongué una altra vegada:
– A comprar una bossa gran de creïlles….
La gent, un altre cop, es va girar. Alguns no podien evitar somriure, d’altres totalment escandalitzats afirmaven que el xiquet era un maleducat. El rector, totalment encoleritzat baixà de l’altar i es dirigí cap al lloc on estava el xiquet.
– Xiquet, però tu eres poc burro…
El xiquet s’adonà que alguna cosa estava passant que ell no entenia. No obstant, no pogué evitar respondre al capellà.
– No, no, jo no sóc burro, el burro està a la porta.
Finalment una senyora acompanyà el xiquet al carrer. No sabem bé com, però gent del poble comenta que veié el xiquet amb el seu burret carregat d’un sac gran de creïlles en direcció a les Barrraques.
Sin comentarios