Moltes persones es desperten amb una sensació d’insatisfacció considerable. Diguem-ne que no li troben el sabor a la vida. Malauradament, una gran majoria ha integrat i normalitzat aquest pesimisme en la seva rutina diària.
Cadascú de nosaltres es queixa d’una cosa: la vida, la feina, els polítics, la parella, la mala sort… I de vegades, arribem a identificar que som nosaltres els responsables d’aquesta negativitat. Però també ens excusem: «Jo soc així i ara ja no puc canviar» D’aquesta manera, fem caure la responsabilitat en la pròpia personalitat i seguim visquent en la minoria d’edat.
És vertader que una part de la nostra personalitat, aquella relacionada amb el temperament, és més genètica i instintiva, motiu pel qual es resisteix al canvi i, amb esforç, tan sols podem suavitzar. Però l’altra, depén de com ens relacionem amb l’ambient que ens envolta. Aristòtil digué allò de que l’hàbit feia la virtut. Si practiquem l’optirmisme, potser ens sorprendrem. I de la mateixa manera amb tantíssimes virtuts com el coratge, la prudència, la paciència…La solució està en practicar…
No ens queda una altra. Ofegar-nos en la queixa o començar a construir la vida que realment volem. Almenys intentar-ho i això passa per educar el nostre caràcter; les nostres virtuts. Endavant…
Sin comentarios