diàleg

Per mantenir un diàleg saludable calen alguns ingredients: que t’interesse el tema (de vegades també cal esforçar-se una mica), escoltar amb atenció, parlar sense imposar mai la teua tesi, preguntar, respondre, ser educat, tenir empatia, paciència, mantenir la calma quan no estàs d’acord amb el teu company….Tot això, ho han practicat alguns dels grans savis. Em provoca malestar quan algú seu al teu costat, et pega la vara durant una llarga estona i quan menys ho esperes, per art de màgia, desapareix. També és molt molest que el teu interlocutor parle, parle i mai escolte ni mostre cap interés pel que tu pugues aportar a la conversa. Allò més preocupant és possiblement que aquestes persones no en són conscients, no coneixen la norma bàsica d’un diàleg: escoltar. Crec que cal molta dialèctica a les aules, però no sols entre els joves, pense que cal molta conversa i diàleg també entre els adults. Sense diàleg, no té sentit la filosofia perquè aquesta és justament això: qüestionar-se les coses, reflexionar…Quina millor manera que fer-ho conversant? Potser estiga de moda no qüestionar-se les coses, potser també estiga de moda donar-li més valor a algú que mostra una rígida convicció amb la seua tesi i amb els seus arguments. No obstant, mai hem d’oblidar que la filosofia és ascendent i no pot, ni deu estar, tancada a un únic plantejament. La filosofia és l’art d’agafar la vaca pels collons, això deia Fuster, ara bé, caldrà dialogar en condicions, amb algú o amb un mateix que, en última instància, és molt millor que dialogar amb un catedràtic de bar que tot ho sap, tot ho coneix i tot ho domina…