Em resulta interessant que en temps de pandèmia aprengam a diferenciar allò que permet la llei, la informació pròpia de la ciència i l’Ètica o els preceptes morals que cadascú pugui tenir.
Per posar un exemple, segons sembla, els dies de Nadal la llei ens permetrà reunir-nos fins un màxim de sis persones. Imaginem que malgrat tenir aquest dret, decidim que no volem córrer el risc de juntar-nos amb els nostres pares perquè el pare està delicat ja siga per l’edat o perquè va estar operat no fa massa temps. En aquest cas, com que res demostra que algú tinga Covid, la llei ens permet reunir-nos però nosaltres no fem ús d’aquest dret perquè no volem posar en risc la salut dels nostres majors. De la mateixa manera, suposem que la nostra mare viu sola a un poble i com que està dèbil emocionalment, decidim sopar amb ella, ventilant la casa i no superant mai l’aforament. Com veiem, poden donar-se mil i una situacions i som nosaltres qui hem de triar i fer-ho amb responsabilitat.
Imaginem ara que obrin una fira de Nadal a prop de casa nostra i els nostres fills ens demanen anar. Després de pensar-ho bé, decidim no portar-los perquè els viròlegs, segons expliquen a una notícia del periòdic de la comarca, han identificat un brot de Covid per aquesta zona. En aquesta situació, malgrat tenir el dret d’anar a la fira, la informació dels viròlegs ha resultat clau en la nostra decisió. Decidim amb moderació perquè considerem que el risc és gran i la fira pot esperar un any més. Som nosaltres qui decidim què fer, això sí, respectant la llei.
A l’hora de decidir què fer, no podem deixar-ho tot en mans de la llei, sempre ha d’haver un marge de llibertat que nosaltres hem d’aprendre a gestionar. A fi de comptes, la llei ofereix o prohibeix i nosaltres sempre triem. Això sí, allò que no podem fer és juntar-nos 20 persones, això seria anar contra la llei i a més, cometre una greu irresponsabilitat moral. Tampoc podem saltar-los el “toque de queda” o anar per ahí sense mascareta…
En definitiva, quan la llei el que fa és permetre, podem fer un ús d’eixe dret o no. Queixar-se i estar en contra de normatives que ens donen un marge de llibertat no té massa trellat. Ara bé, si es fa un mal ús d’eixe dret que la normativa (amb la bona voluntat dels legisladors) ens ha donat, també s’ha de ser estricte. La permisivitat amb els infractors d’aquest tipus no és tolerància, perquè fastidia als individus responsables que fan un bon ús d’aquesta llei.