Recorde quan mon pare comprà el primer televisor: en blanc i negre. Amb dues canals ens sobrava. La resta del temps jugàvem a cartes, xarràvem, passejàvem. Hi havia un bon caliu familiar. Quan se n´anava el llum, posàvem una vel.la i a xarrar.
Avuí en dia hi han, amb el TDT (televisió digital terrestre), més de 30 canals. Molta informació. Massa informació! Me n´adone que anem molt ràpid, és necessari tant de canal, si no ho podem captar tot?. Sóc partidari del poquet però bo i no del molt però mal. En fi, la televisió ha progressat si atenem a termes tecnològics. Però quin és el preu a pagar? Les hores perdudes, la mala qualitat televisiva, els programes basura. Ni parlar del contingut televisiu que tenim a l´actualitat, és un depredador dels nostres espèrits i especialment dels nostres joves. Una bèstia a imitar…
Internet, ha sigut també un avanç si ho mirem en termes tècnics. Però si ens n´adonem, em convertit la gran eina de l´oci i la distracció. Són realment pocs els que utilitzen la tecnologia per a fins positius. D´altres pensen que el terme és sinònim de progrés, que ignorants són!
Les tecnologies han avançat, però cal més educació. Fan mal als nostres joves, adormen els nostres espèrits i ens tornen més gelats, més apàtics i generalment més irresponsables. Abans, els joves quedàvem de setmana a setmana, ara amb els sms cambiem els plans moltes vegades: “tardaré 2 minuts”. Ai quin món! Menys informació i millor educació i qualitat.
Sin comentarios