La resposta és afirmativa en aquesta societat tan consumista i mediatitzada pels diners. Recorde les paraules de Henry David Thoureau en Walden, on ens proposava una forma de vida més tranquila. Contava en primera persona les experiències viscudes en les llanures del llac Walden. Recorde, que aquell llibre em va fer pensar moltíssim: mereix la pena viure per treballar? Realment, els humans més que racionals, diria jo, ens hem convertit en animals “autodestructors”. Quantes bajocades fem els humans? Som tan estúpids que ens passem la vida pagant una casa a la qual li incorporem grans luxes innecesaris. Hi ha que diu que això és el progrés, més bé, diria jo, això és un símptoma clar de que realment no hem endarrerir: creem coses innecesàries i dediquem tot el nostre temps a pagar-les. Arribem inclús a hipotecar-nos de per vida, això si, amb un bon televisor, un bon equip de so i un bon cotxe…I si ens animem, demanem un altre préstec per comprar qualsevol altre capritxo social, a saber: una bona moto!
Es curiós com hem anat retrocedint en molts aspectes. Hem arribat a tal punt que vivim, únicament per treballar. Es normal, hi ha tant que pagar! Però és el món que els humans hem triat. Perfectament hauríem pogut continuar amb aquell món en el que una casa tenia allò bàsic: un sostre, unes habitacions, aigua, llum i poc més…Bé, no oblidem els animals, eren necessaris en totes les cases de la Ribera. Avuí, ni pensar-ho, doncs els animals embruten, els animals fan olor.. Hi ha gent que té l´animalet a casa, però podríem preguntar-nos quants d´ells l´estimen i el tracten com un més de la família. No vull entrar en reflexions al voltant de l´abandó d´animals…
Malgrat les dificultats que suposa arribar a fi de mes hi ha gent que decideix tenir molt de temps lliure, a ser possible dos dies per setmana. Es bonic per alguns l´arribada del divendres i del dissabte… D´altres, consideren que s´ha de treballar molt fort. Es difícil decidir que és allò ideal, el que està clar és que l´home necesita descansar. No oblidem les malalties de tipus mental o físic. Quanta gent diu: Si tornara a ser jove no treballaria tant! D´altres pensen el contrari, està clar, però jo no puc mai de la vida obviar la importància i necesitat del temps lliure. Realment és una qüestió de llibertat. Com diria Sartre: Actuar és triar.
Sin comentarios