El passat dissabte vaig esmorzar amb els meus amics al cercle Musical Riolenc de Riola. Aprofitant que era el meu aniversari, la meua neboda Zaida ens tragué un pastís i una ampolla de cava. El meu cosí Salvador, s’apropà a la taula per a felicitar-me. El ”primo” (així és com li dic jo) em recordà que tan sols faltava una hora per a que retransmitiren el partit del València CF contra Las Palmas, on jugava el veí de Riola, Adrià Sales Ureña.
Començàrem parlant sobre el joc que el número 9 del València CF tenia amb el baló. És un jugador fort, ràpid i amb molta presència en el camp. No és d’extranyar que guanyara el trofeu al millor jugador del torneig COTIF 2020. Per a mi és important també, la tasca d’acompanyament i d’educació en valors que fan els seus pares. Sempre, amb els peus tocant terra.
El meu cosí recalcà que els equips de futbol valoren molt els jugadors «humils i educats» Aquesta aportació em semblà molt encertada perquè vivim en un món que destaca els valors del mercat i oblida els valors del cor. Els jugadors joves, han de ser conscients que allò més essencial és ser treballador, educat, respectuós, humil… I que tant la glòria com el reconeixement, venen a posteriori i tampoc sempre…
Mentre raonàvem, em vingué a la memòria quan el meu amic Lluís Merino, en els seus temps com a jugador del València, se n’anava al camp de futbol i repetia mil i una vegades determinats llançaments. És important entendre que en un equip professional de futbol sols en caben uns quants. Per tant, el treball i sacrifici són molt essencials. Un bon jugador es construeix a base d’entrenament i en aquest sentit, cal aprendre a cuidar del propi cos i de la ment. Aparentment sembla fàcil: l’alimentació, l’entrenament, el descans… Però, en determinades edats no sempre és fàcil quedar-se a casa quan tots se’n van de festa… Evidentment, un esportista professional fa un sacrifici que no sempre pot resultar còmode de mantenir en el temps.
És important veure el futbol com allò que és: un esport que proporciona satisfacció. Sembla una evidència, però front a tantíssima ànsia de triomfar, solem oblidar-ho. Els xiquets han de veure el futbol com un reforç positiu i mai com una càrrega. D’aquesta manera, en època de vaques flaques, resultarà més fàcil alçar-se i tornar a començar. Hi ha jugadors professionals que gaudeixen al camp i mai perden el somriure i la il·lusió per jugar. Seria ideal que els nostres joves conservaren intactes les ganes de jugar.
Continuàrem xarrant… Vaig intervenir en la conversa aportant una idea que considerava essencial: l’atzar. Vivim en una societat que té la tendència a pensar que, amb esforç, ho podem aconseguir tot…De fet, és molta la gent que ens intenta convèncer: coachings, mentors… Però la realitat és ben diferent i molt més dura. Realment, necessitem tenir la sort de cara. En la vida hi ha cartes que no coneixem i que poden arruïnar-nos el nostre futur professional: una lesió, una malaltia dura, un dol mal gestionat… Em preocupa la intolerància al fracàs. Si la sort no ens acompanya, cal seguir endavant i buscar alternatives de vida.
Tant jo com el meu amic Lluís, estàvem convençuts que els estudis havien de ser una prioritat en els joves. La gran majoria dels qui ara juguen en equips juvenils de Primera divisió, acabaran dedicant-se a altres coses que res tindran a veure amb el futbol. Aquesta és la realitat de la que no podem escapar-nos. La formació reglada ens facilita múltiples sortides professionals i tenir un pla B, mai ve malament.
Arribats a aquest punt, sols em queda recordar-li a Adrià algunes idees que podrien venir-li bé: esforç, humilitat, educació, treball físic i mental, nutrició…. Important també és que mai te n’oblides que el futbol és un esport on necessàriament cal passar-ho bé. És necessari també que malgrat les dures exigències, busques la manera de gaudir dins del camp. Els estudis, una base de la que mai te’n penediràs i que t’oferirà múltiples oportunitats per guanyar-te la vida. Pel que fa a la sort, te la desitge de tot cor, perquè aquesta també et farà falta. I si el vent no bufa en el teu favor, no passa res perquè hauràs tingut la grandísima oportunitat d’educar-te en uns grans valors.
Tant Lluís com Salvador, han estat molt vinculats al món del futbol. Ells en saben molt més que jo de futbol. I jo, simplement algú que t’admira i escriu amb bones intencions. Per això vaig pensar que algunes de les nostres idees, podrien ajudar-te a ser un bon jugador i millor persona. Endavant, Adrià. Ens veiem pel poble!
Sin comentarios