Els pensaments poden apoderar-se de la nostra existència. Quan aquestos s’asomen, generalment optem per no fer-los cas i seguir amb la nostra rutina: eixir amb els nostres amics, fer esport, feina… Però quan els molt punyeters van guanyant terreny i la voluntat queda anul·lada, es dificulten les tasques que abans fèiem amb certa normalitat. Curiosament, no sol donar bon resultat això de dir-se a un mateix: «Vaig a deixar de pensar»
Quan l’estat anímic es veu afectat durant un període de temps, és important acceptar que no ens trobem bé i donar-nos una mica de temps. També és crucial que demanem demanem ajuda, sense jutjar-nos massa ni parlar-nos malament.
És evident que, d’una banda, cal normalitzar i desestigmatitzar el problema de la salut mental. De fet, anar al psicòleg o psiquiatra s’està normalitzant. Però també és valuós comprendre que la vida està plena de contraris: alegria, tristesa, amor, odi, salut, malaltia… Hi ha moments i moments, pujades i baixades… La vida ens presenta dilemes morals o conflictes vitals. Hi ha qui perd el sentit de viure.
En qualsevol cas, podem començar posant en pràctica els següents valors: acceptació, paciència i molta compassió. Quan dic compassió em referisc al fet d’estimar-nos i cuidar-nos sense maltractar-nos mentalment; amb un llenguatge amable.
Sin comentarios