D’entre totes les escoles de pensament de l’antiga Grècia, va ser sens dubte l’estoica la que més es va preocupar del problema de la infelicitat. Segons l’estoïcisme, la tasca de la filosofia era desenvolupar un “art de viure”, en què la teoria no fos més que una preparació per a la pràctica.
Consideraven que la vida mereixia ser viscuda; que en tot context podíem ser nosaltres mateixos, acceptar la nostra situació i veure’ns-hi projectats. Per això, van entendre la felicitat com a ataràxia o absència de torbació, i van dissenyar per assolir-la una eudaimònia, el cultiu de la pròpia interioritat, capaç de generar un desenvolupament i creixement personal.
La praemeditatio malorum o visualització negativa és una tècnica estoica per reduir la incertesa de la vida. Amb aquesta tècnica, els estoics pensaven que podríem afrontar les situacions d’ansietat i estrés d’una forma més serena i tranquil.la.
Aquesta activitat meditativa la feien a primera hora del dia. En obrir els ulls, dedicaven un temps a pensar en tot allò que podria anar-los malament. En aquesta meditació quedaven reflectides pràcticament totes les situacions imaginables de dolor o sofriment: discussions, problemes econòmics, pèrdua d’un ésser estimat, malaltia, mort…
D’aquesta manera, visualitzar les possibles adversitats era un acte d’entrega a la vida i això els donava una preparació per al devenir. A fi de comptes, ells eren buscadors de la plenitud. Si alguna cosa ha d’ocórrer, ocorrerà i no té sentit paralitzar-nos amb la por.
Quan ens despertem, podem dedicar uns minuts a pensar en eixa situació tan terrible per a mostrar-nos que si ocorreguera allò més temut, quina seria la nostra actuació. Es tracta de visualitzar tot allò més dolent que podria ocórrer i reflexionar al respecte: En el cas què passara, què podria fer després? Com ha reaccionat la gent que conec quan ha atravessat un moment similar a aquest? Posant-nos en el pitjor dels casos i tenint un planning d’acció, reduïm l’ansietat. I si la sort ens acompanya, no sempre ocorre la situació més dolenta que hem imaginat.
Aquesta activitat no és un exercici pesimista sino més bé una pràctica de vitalitat. Pot realitzar-se en situacions de pànic però també d’una manera qüotidiana a l’inici del dia. Allò que la impulsa és la confiança de que passe el que passe, no hi ha res que siga tan greu.
En definitiva, es tracta de preparar-nos i no tant de preocupar-nos. Imagina’t que tens una entrevista de treball. Imagina’t que la cosa va malament i passa tot allò més negatiu que pogués ocórrer. D’aquesta manera, et planteges preguntes i poses el focus en tot allò que depén de tu i adquireixes un control de la situació, En definitiva, es tracta de generar pau i calma.
La filosofia estoica està a la base de l’actual teràpia cognitivo conductual. És una exposició al dany, una habituació al temor. En cap cas un optimisme barat de que tot anirà bé o una evitació. Es tracta de suportar, amb plenitud, la incertesa de la vida.
Sin comentarios